et trobem a faltar i
esperem que t'ho passis bé a Senegal.
- Que ha sigut molt llarg el viatge?
- Amb que has viatjat?
- Com es diu la teva avia i el teu avi?
- Oudya, que a Senegal hi ha platja?
Adéu Oudya ja ens veurem a l'escola.

"Cuentos para chuparse los dedos" recoge cinco relatos procedentes de diversas culturas que reflejan distintas costumbres y formas de vivir las fechas navideñas, cuyo hilo argumental gira en torno a la cocina.
A ellas se suma un epílogo y una explicación de las diversas festividades que aparecen reflejadas.
El libro, además, incluye recetas sencillas de hacer y muy saludables, adaptadas a cada historia, y que han sido propuestas por Martín Berasategui, uno de los cocineros españoles más reconocidos.
Alfredo Álvarez se ha encargado de añadir colorido a los cuentos con sus ilustraciones."

La celebració de Santa Llúcia s'escau el 13 de desembre, data en què es commemora el martiri d'una noia, a la qual, segons alguna llegenda, van arrancar els ulls. Una creença que pot venir del seu nom, Lucis Via, 'camí de llum', o de la seva proximitat al solstici d'hivern.La santa és invocada com a protectora de la vista i com a patrona tant dels cecs i de molts oficis que requereixen bona visió,: per exemple les modistes i cosidores, com, en l'actualitat, els dissenyadors i dissenyadores gràfiques. Perquè ha estat, sobretot, una festa de noies fadrines. Fins ben entrat el segle XX encara es feia en diversos pobles la capta de les noies vestides de blanc, les llucietes, que demanaven oli per a la llàntia de l'altar de la santa i rebien, com en altres captes populars, llaminadures i fruites seques. Aquesta capta ha continuat, avui, en algunes poblacions, vinculada a les escoles i realitzada per les xiquetes.
També han perdut importància, sense desaparèixer, les celebracions relacionades amb els oficis del món tèxtil. Fou especialment important en l'època en què l'ensenyament de les noies volia dir, sobretot, aprendre a cosir.
Veure més a: http://www.carrutxa.org/festes/tardor/stallucia/stallucia.html

Hola a totes i tots
El proper divendres 10 de desembre entre les 18:00 i les 19:30 h. l'AVV. Balàfia, el Departament de Didàctiques Específiques de la UdL i la Federació Catalana de Persones amb Discapacitat Física en col.laboració amb DonaBalàfia Associació, organitzen la XVIa Jornada del programa "Juguem a la Plaça" aquest cop amb el tema principal de l' Esport Adaptat: Basquet en cadira de rodes, Handbol adaptat, Boccia (Petanca per persones amb paràl·lisi cerebral), UNO adaptat, Escacs, Capoeira ... totes les nenes i nens podran participar i entendre que en una societat inclusiva tothom ha de tenir l'oportunitat de fer exercici físic i esport. La ja famosa Xocolata desfeta de Balàfia aquest cop acompanyada amb xurros ajudarà a endolcir el bon desenvolupament de la Jornada.
Essent el Dia Mundial dels Drets Humans hi haurà un estand amb els Drets Humans adaptats als Drets dels Infants.
SALUT I ESPORT
![]() |
| De Cal Gort 1 |

Però m'he abocat a l'educació dels nens. Ensenyar-los a saber guanyar, a saber perdre, a jugar junts, a tenir iniciatives, disciplina...
El nano ha de disfrutar, no cal guanyar sempre. Tothom que juga vol guanyar, però no vol dir que ets molt dolent quan perds.
El nen en si és competitiu. En un equip sempre hi ha un nen que és més fort o més ràpid. Com que el nen vol guanyar, tothom mira de donar la pilota al nen més fort o més ràpid. Juguen pel resultat. I moltes vegades s'ha de prendre la decisió de treure el bo de l'equip i pujar-lo de categoria perquè no millora si no té competició. Quan treus el bo, la resta ha de jugar. Aquesta és la idea, l'equilibri que intentem buscar perquè tothom tregui més de si mateix. L'esport és un gran educador. Entrevista a Johan Cruyff, seleccionador català. Diari Avui.Hem anotat a la llibreta de classe que es proposa que quan hi ha d'haver dos equips han de tenir el mateix número de jugadors o jugadores.