Benvolgudes famílies,
potser ja sabeu que m’ha arribat l’hora que em puc “llicenciar de la feina, per vellesa” ;-).
Em sap greu que com a grup de pares i mares us pengin el cartell de “jubila mestres”, però a vegades la vida és plena de coincidències.
Em jubilo aquest mes d’abril perquè ja he complert una edat determinada i els temps no estan per a deixar passar oportunitats que poden canviar d’un dia per un altre, a cop de llei.
Però com que els vostres fills i filles són encantadors, m’han encantat i penso seguir al seu costat ajudant com a mestra voluntària fins a finals de curs, si la salut acompanya i no faig nosa.
Moltes gràcies
Avui els nens i nenes de tota l'escola i els meus companys i companyes, d'aquesta dolça feina que fins ara hem compartit, m'han fet sentir més feliç, encara, de ser mestra.
Quan recordi els vint minuts de lectura diaris els ulls se'm negaran acompanyant la dolça alegria que sentiré. Avui m'han sorprès, del tot, amb una lectura al pati dels conte "Els bons amics" i de dues poesies que m'han dedicat. I la cançó "Rossinyol que vas a França" i la plantada de l'ametller Montse!!!
Si la nostàlgia m'envaeix només hauré d'anar a llucar aquest ametller que omplirà de flors i fruits el pati de la nostra escola.
 |
| Nota: demà, a l'ametller Monts, li faré una foto millor... espero! |
I famílies de segon... més gràcies encara:
Montse,un plaer haver tingut l..oportunitat de tenir.te com a tutora durant dos cursos, que siguis molt feliç i gaudeixis molt de la jubilacio,una abraçada,Eva mare de l.Abril
ResponEliminaMontse, solo tengo palabras de agradecimiento hacia ti.
ResponEliminaRecuerdo las tutorías de mis hijos, tus palabras y el apoyo incondicional que siempre has depositado en mis hijos y en nosotros.
Les has dado la posibilidad de creer en ellos mismos y saber que pueden se brillantes en algo, aunque sean otras muchas cosas las que puedan salir mal.
Les has enseñado amar la lectura y a ellos mismos. Este sentimiento no lo dan los libros lo da una profesora que es capaz de percibir que detrás de un niño con dificultades o problemas, no deja de haber eso....un niño.
Puedes sentirte orgullosa, porque intuyo que lo que ha hecho por mis hijos, seguro que lo ha hecho por otros muchos centenares de niños.
Creo que ser profesor es tener una vocación. Un buen profesor puede ser decisivo en la vida de un niño, alguien al que recuerdes cuando ya seas grande como esa persona que supo ver en ti cualidades, valoró tu esfuerzo y te hizo sentir más seguro.
Hay gente que piensa que la jubilación es el final de todo. No lo es. Es el comienzo de una etapa en la que dejas de dar tanto a los demás y empiezas a pensar un poco más en ti. Tu ya has dado el suficiente cariño y amor a todos tus alumn@s.
En este momento solo me queda una cosa muy importante por decirte: GRACIAS...y hasta siempre.
Familia Cuellar-Rivero
Moltes gràcies Eva.
ResponEliminaDesitjo que hagis notat el meu agraïment personalment perquè ja veus que per escrit he trigat 18 dies!!!
Per a mi tenir a l'Abril a prop ha sigut i és un plaer.
Meri, llegir el teu comentari m'ha deixat nedant en un mar d'emocions.
ResponEliminaPenso que em veus amb molts bons ulls i que tu ets una persona atenta, afectuosa i que tens, teniu, uns fills que són molt especials per a mi.
L'Iratxe i l'Íker formen part de la meva història, dels meus bons records com a mestra
No sé que dir-te. El que si sé, és que quan et vegi t'abraçaré.
Montse
P.D. Si he aconseguit una part del que has escrit ja em sento satisfeta. Sé que encara ho hauria d'haver fet millor.