Cerca en aquest bloc

dimecres, 7 de novembre de 2012

Ubuntu

Ens hem proposat que la mainada de segon -i de tota l'escola...per què no?- sigui un grup Ubuntu.

Copiem una entrada del blog de la biblioteca per tenir-la més present i recordar la història que s'explica.

Una història que ens hauria de fer reflexionar i potser... canviar.

Un antropòleg va proposar un joc als nens d'una tribu africanaVa posar una cistellaplena de fruites a prop d'un arbre i li va dir als nens que aquell que arribés primerguanyaria totes les fruites.
Quan va donar el senyal de córrer, tots els nens es van agafar de les mans i van córrer juntsdesprés es van asseure junts a gaudir del premi.
Quan ell els va preguntar per què havien corregut així, si un només podia guanyar totes les fruitesli van respondreUBUNTU, com un de nosaltres podria ser feliç si tots els altres estan tristos? 
UBUNTUen la cultura Xhosa significa: "Jo sóc perquè nosaltres som".
Gràcies Imma

6 comentaris:

  1. Quina preciositat d'història !!!

    mariola.

    ResponElimina
  2. Mariola moltes gràcies pel teu comentari.

    No sap pas la il.lusió que em fa! Mantenir un blog en vida és una feina constant i que agrada però que a vegades entra en "crisi" i em pregunto i ens preguntem si cal, si és útil. Es clar que pel dia a dia de l'aula ho és!

    Quan vèiem que algú en treu profit i ens ho diu recarreguem piles per una temporada més.

    * La història que Imma Areste un bon dia em va enviar, com bé dius, és preciosa. També sé que aquí, avui i entre nosaltres és gairebé fantàstica. Si als adults ens costa pensar en els altres... a la mainada quan es passa de la paraula als fets, també.

    Però com que per educar un nen o a una nena es necessita tot un poble. Entre tots i totes potser serem capaços d'anar fent entrar, poquet a poquet, dins de la ment i el cor de qui ens envolta que és impossible sé feliç si qui tenim al voltant està trist. I això ens dona la possibilitat de canviar i buscar la nostra felicitat acompanyada de la dels altres.

    Salut de tota mena.

    Montse E.

    ResponElimina
  3. Hola Montse:

    Crec que feu una feina fantàstica tant a dins com fora de l'aula,
    si es cert que tot i que som fidels seguidors del bloc, no tenim el costum de mostrar-ho amb comentaris en les diferents entrades que feu....avui al tornar a recordar aquesta gran historia de dalt, me decidit a fer un... us vull donar les gracies,per continuar omplin cada dia, amb histories fantàstiques i pagines tant interessants aquest bloc.


    Salutacions.
    Cristina B.

    ResponElimina
  4. Totes les gràcies teves, Cristina.
    És un plaer i una sort per la nostra escola comptar amb vosaltres.

    Per nosaltres el blog és una eina que uneix la família amb l'escola amb una abraçada virtual però que també és una abraçada.
    Montse

    ResponElimina
  5. Quina meravella!

    Totalment d'acord amb la Cristina. I pel que fa a la meva petita aportació, el plaer és nostre. De veritat que feu que sigui una alegria entrar al blog i tenir notícies de tots vosaltres. A més, ho feu sempre d'una manera encisadora i creant un gran vincle entre tots nosaltres.

    M'ho poso a l'agenda, com a cosa a fer periòdicament. Agraïr la gran feina que feu amb un comentari serà un altre plaer.

    Salut

    ResponElimina
  6. Ai! Ens emocioneu! Moltes gràcies.

    Ara la gràcia està en saber compartir amb la mainada els valors que, sovint, nosaltres mateixos amb el fer de cada dia oblidem -oblido- transmetre.

    Avui mateix fent un treball de matemàtica m'han preguntat si era individual o es podien ajudar i jo, "mi menda" he dit que ho fessin sols amb la intenció de que pensessin cadascun d'ells per ells mateixos - i callessin una mica -, quan junts hauria anat millor de ben segur! :-(

    Montse

    ResponElimina

Recordes?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...