Amb els meus padrins m'agrada...
inicial sant Jordi's Slidely from inicial sant Jordi Lleida on Slide.ly.
I en aquest document hi pots trobar l'estimació i la felicitat de tenir la sort de poder conviure amb els padrins, els abuelos, les iaies, els avis...
* Nota: Aquest document encara s'està fent!
Potser els nostres padrins quan van saber que serien avis van sentir el mateix que s'imagina que sentirà en Gonzalo quan va escriure aquesta poesia que dediquem a qui encara "només" són pares i mares:
Més fràgil, més fort
(Gonzalo García)
De la finestra estant observo
com surten ella i ell, tots tres,
surten tots tres, ell i ella
i el que encara ha de sortir.
I em neix al cor
una llàgrima que amb el seu fràgil vidre
—tan fràgil com fort— protegeix
la mateixa il·lusió que els amarava
i que em diu que jo em faig avi
perquè ells aviden
i em donen nova vida a mi mateix
Trobat a: http://bibliopoemes.blogspot.com.es/2009/02/naix-un-avi-poesia-en-homenatge-als.html
Nota: escriure aquesta entrada m'ha emocionat més del que em pensava. Les coses que els hi agrada fer amb els padrins i les padrines vessen amor. Desitjo que aquests sentiment s'escampi arreu.
Montse, aquesta entrada m’ha fet pensar en una activitat que hem engegat a P5 a l’escola i que ja vam fer fa dos anys.
ResponEliminaEls padrins i les padrines poden anar a passar una tarda a l’aula dels seus nets o netes. Ens expliquen contes, històries de quan eren petits, canten cançons i ens fan jugar a jocs que no coneixem. Alguns ens expliquen les seves aficions, o ens fan fer pastissos, però tots acaben ressaltant la importància de l’escola i dels i les mestres.
Els nens i nenes els miren i els escolten amb un respecte especial, perceben l’experiència i la saviesa que donen els anys.
És una activitat fantàstica en la que gaudim tots moltíssim.
Eva Bernat
Gràcies Eva pel comentari. Et trobem a faltar!
ResponEliminaEm sembla una idea fantàstica.
Potser ho proposaré. Potser podríem fer un matí amb els avis? No sé. Queda per pensar-ho a poc a poc.
Una abraçada
Montse