Poemes i murals

Ja fa dies vam fer el primer dictat de segon per començar a intentar  a escriure millor.
El dictat el va triar las mestra i per fer-ho va navegar per l'estimat blog de Poesia infantil i Juvenil.
El poema que va triar va ser

Tarda de tardor (cap al tard)
(Mar Pavón)

Va caure de l’arbre
l’última fulla,
no pas pel vent;
del vent, ni parlar-ne,
que fou la caiguda
per avorriment!

Després ella es va animar i va pensar que si triàvem un poema per a cadascun dels tres grups a l'hora de plàstica podíem parlar de com representar-lo, fer el mural i guarnir el vestíbul. Algun dels murals està inacabat, potser l'acabarem, potser no. Però la mestra s'havia proposat que dimarts, o sigui avui, havien d'estar acabats perquè començarem a preparar el material que farem servir per contar els conte de tardor.

La lluvia

(Gerardo Diego)

...

El árbol cierra su paraguas

y de mi mano nace el frío

Pájaros viejos y estrellas

se equivocan de nido

Un poble

(Núria Freixa)

Un poble és la gent que matina i treballa,
que et saluda al portal
quan camí de l’escola hi dus la canalla.
És aquella veïna que et frega l’escala,
és l’avi al balcó i la seva mirada
per on passa, de nou, la vida passada.

És l’amic sense feina,
és l’amiga malalta,
són els dies de boira
o els d’un sol que t’esclafa.

Un poble és la plaça.

 Les tertúlies al bar,
i la romaguera que et fa arribar tard.
Són les nits d’estiu, les d’aire candent,
i aquelles altres vora el foc roent.

Són tots els que arriben
i els que anem perdent.
Un poble és la pell
amb la que t’has vestit.
La parla, n’és l’esperit.

El primer és el que intentarem recordar, memoritzant-lo. Els altres els escoltem llegir.