Al començament, la Terra estava tota equivocada, tornar-la més habitable va ser una feinada d’aquelles. Per passar els rius no hi havia ponts. No hi havia camins per pujar a les muntanyes. Que et volies seure? No hi havia ni l’ombra d’un tamboret. Que et queies de son? No hi havia llits. Per no punxar-se els peus, no hi havia ni sabates ni botes. Si t’hi veies poc, no trobaves ulleres enlloc. Per fer un partit, no hi havia pilota; faltava la cassola i el foc per fer bullir els macarrons, i, ben mirat, tampoc no hi havia macarrons. No hi havia res de res. Zero sobre zero, i prou. Només hi havia homes, amb dos braços per treballar, i així, als disbarats més grossos, s’hi va poder posar remei. Però queden tantes coses per corregir encara! Arromangueu-vos de mànigues, que hi ha feina per a tothom!
GIANNI RODARI, Contes per telèfon Text trobat a http://www.fotolog.com/oru_llona
Què és el que li falta al món:
la tranquil.litat, les cases dels nens i les nenes que no en tenen, el menjar de qui no en té, que els nens no siguin abandonats, que no hi hagi violència, que tots els nens tinguin nom, que a tots els nens els estimin, que no facin foc als boscos, que no es mati a ningú, que tothom sigui educat, que hi hagi PAU, que els lladres no robin, que tothom tingui treball...
I també, medicaments per millorar la salut, més enginy i ciència per millorar la vida de tothom, més escoles i parcs, més joguines i més repartides, ciència per saber quan passaran els terratrèmols i els aiguats, més metges, més alegria, repartir millor la riquesa ...
Fantàstic! A veure si entre tots i totes podem fer realitat aquestes paraules des d'ara mateix.
ResponElimina