Conte d'hivern, obra de segon

William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 3 de maig de 1616) va ser un dramaturg, poeta i actor anglès.

L’alumnat de segon està assajant per representar una obra d’en Willian Shakespeare, “Conte d’hivern”.

L’argument de l’obra és el següent: Políxenes, Rei de Bohèmia està de visita a la cort del seu gran amic Leontes, Rei de Sicília i li demana que no marxi encara. Per a això prega a la Reina que li ajudi a convèncer al seu amic. Convençut per Hermione, Políxenes accedeix a perllongar la seva visita i això dóna lloc a grans gelosies per part de Leontes. El Rei de Sicília vol matar al seu amic però Polixenes, ajudat pel fidel conseller Camil, aconsegueix fugir a Bohèmia. Quant a la Reina Hermione és detinguda i duta a presó. Leontes arriba fins i tot a dubtar de la seva paternitat de Mamil.lo, el príncep hereu.

A la presó Hermione dóna llum a una nena i la dama Paulina la hi presenta a Leontes amb l'esperança d'ablanir l'actitud del Rei. Però Leontes creu a la nena il·legítima i mana que la facin desaparèixer.

Mentrestant han estat enviats missatgers per a consultar l'oracle de Delfos sobre la infidelitat de la Reina, els oracles adverteixen a Leontes de la innocència de Hermione i del disbarat que està cometent, però el Rei es manté ferm. Paulina li duu la notícia que Hermione ha mort a la presó i al cap de poc temps el nen Mamil.lo mor per pena de la situació de la seva mare. Llavors Leontes comprèn el seu error però ja és massa tard.

Perdita és 'abandona a la costa de Bohèmia on és trobada per un pastor que l'adopta com a filla. Al cap de setze anys, Perdita i el príncep Florizel, fill de Políxenes, s'enamoren i com que Políxenes s’oposa al matrimoni, els joves fugen a Sicília acompanyats del fidel Camil. El Rei de Bohèmia els segueix fins la cort del seu antic amic i aleshores es revela la veritable identitat de Perdita i els dos reis es reconcilien, acordant les noces dels seus fills.

Paulina li ofereix al Rei el regal d'un gran escultor que ha aconseguit un gran realisme en una estàtua d’Hermione. Leontes queda meravellat per la semblança i per l'insòlit fet que l'estàtua tingui la mateixa edat que hagués tingut aleshores Hermione, en cas d'estar viva. L'estàtua comença a moure's i després a parlar, descobrint-se que es tracta d'Hermione en persona. Nosaltres també hem fet que Mamíl.lius no mori (ens hem permet aquesta llicencia per la pena que ens feia tanta mort).