Després d'una assemblea de classe que hem fet aquest matí, he buscat a Internet informació sobre l'esport infantil, els valors que es fomenten, les actituds... i com que ho he fet ara després de editar el vídeo de la pila de llibres i els fulls de paper - vol dir que ja estic una mica cansada- no he trobat el que buscava. Però si que he decidit posar unes frases perquè entre tots, grans i petits, hi anem pensant:
Però m'he abocat a l'educació dels nens. Ensenyar-los a saber guanyar, a saber perdre, a jugar junts, a tenir iniciatives, disciplina...
El nano ha de disfrutar, no cal guanyar sempre. Tothom que juga vol guanyar, però no vol dir que ets molt dolent quan perds.
El nen en si és competitiu. En un equip sempre hi ha un nen que és més fort o més ràpid. Com que el nen vol guanyar, tothom mira de donar la pilota al nen més fort o més ràpid. Juguen pel resultat. I moltes vegades s'ha de prendre la decisió de treure el bo de l'equip i pujar-lo de categoria perquè no millora si no té competició. Quan treus el bo, la resta ha de jugar. Aquesta és la idea, l'equilibri que intentem buscar perquè tothom tregui més de si mateix. L'esport és un gran educador. Entrevista a Johan Cruyff, seleccionador català. Diari Avui.Hem anotat a la llibreta de classe que es proposa que quan hi ha d'haver dos equips han de tenir el mateix número de jugadors o jugadores.
S'ha dit que es un"avurri" jugar sol contra tots.
I que "els bons o les bones" han d'anar un a cada equip.
Montserrat Escorsa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada