Pàgines

dijous, 26 de novembre del 2009

EL Petit Príncep

Avui, dijous 26-11-09, hem fet la capsa/teatre que explica un conte. Era un deure que ens havia posat el Bufalletres en la seva visita anterior.Ens ho hem passt molt bé, hem treballat i suat molt, però el resultat ha estat molt maco.


No hem fet fotos a les capses perquè voliem donar una sorpresa a Montse. Hem col·locat les capses a la Biblioteca, ens ha semblat que era el LLOC a on havien d'estar, a prop del Petit Príncep. Montse, desitgem que t'agradin, i a totes les bibliotecàries de l'escola i al bibliotecari (tot i que ell ja ho ha vist i ens a donat el permís per posar l'exposició). També esperem que estiguin totes les capses en condicions, perquè les hem col·locat fent pisos i no eren gaire segurs, ai, ai, ai!


Agraïm especialment a Iolanda i Èrika el seu temps, l'ajut i la paciència. Quan hem començat l'activitat les he dit que sempre que les cridava eren allà i, això, em recordava una cançó... "Dame un silbidito" (li diu Petito Grillo a Pinotxo, si tens problemes "dame un silbidito")


2 comentaris:

  1. Ara que tinc temps puc expressar el que sento: alegria davant d'aquest treball tant bonic que embelleix la nostra biblioteca d'una manera màgica. Dissabte sortirà una petita entrada dedicada a tots vosaltres.
    Aquest matí quan he entrat no he vist les capses tot i que la senyora Dolors ha dit: Oh! Que bonic! Quan he sortit m'he quedat bocabadada. En Jaume ens ha explicat molt bé com ho vàreu fer.
    La feina ben feta fa feliç a molta gent. Gràcies.

    ResponElimina
  2. Montse tens raó, la feina ben feta fa feliç a molta gent, a mi me'n va fer.
    Tots els nens i nenes de segon estaven emocionats i contents amb el treball realitzat. Vull felicitar-los des d'aqui pels treballs i a més a més perquè mentre ho feien, vaig veure que s'ajudaven entre ells, compartien el material que portaven,... vaig pensar que s'estan fent grans i es nota moltíssim el treball diari que fan a classe.
    Quan les vaig veure totes juntes a la biblioteca, vaig pensar que era un racó per deixar volar la imaginació... eren totes tan boniques i diferents!
    Gabriela, moltes gràcies per convidar-me a passar aquesta bona estona, i com tu bé dius, quan vulguis, "dame un silbidito",encara que no hi hagi problemes, jo encantada ja ho saps!
    Iolanda, mare del Jaume

    ResponElimina